Com triar una òptica adequada
Per a fer bones observacions d’ocells i mirar d’identificar-los et caldrà alguna òptica d’augment. Bàsicament hi ha dues opcions: binocles i ulleres terrestres també dites llargavistes o telescopis. Ens limitarem aquí a aconsellar sobre els binocles, que són el complement indispensable per a l’ornitòleg.
Lluminositat.
Els binocles duen una indicació que conté dues xifres, com per exemple 8×40, o 10×50. La primera xifra ens indica els augments. La segona indica el diàmetre de la lent de sortida. Com més gran sigui aquesta lent, més lluminosa serà la imatge que ens proporcionen els binocles. Amb bon sol, no hi ha problema, però en dies molt tapats o durant el crepuscle ens interessa que els binocles siguin lluminosos. Dividint la segona xifra per la primera obtenim una indicació aproximada d’aquesta lluminositat. Com més alt
sigui el resultat de la divisió, més lluminosos són. Per tant, uns 8×50 seran més lluminosos que uns 8×40, però l’inconvenient és que també seran més grossos i pesaran més. 8×40 i 10×50 són combinacions molt habituals. 8×30 ja estaria a la banda dels no tant lluminosos.
De quants augments?
És un error pensar que com més augments, millor. Per damunt de 10 augments, els petits moviments que fem mentre els sostenim davant dels ulls quedaran molt amplificats i ens impediran fer una observació còmoda sense haver de fer ús d’un trípode. També cal tenir en compte que com més augments tinguin, menys camp de visió abastaran, i això pot fer més difícil que quan els posem davant dels ulls quedin prou ben encarats cap a l’ocell com perquè el trobem a la primera. D’altra banda, menys de 7 augments no ens aporta gran cosa. 8 augments és potser la tria més habitual. 10 augments té sentit si hem de fer moltes observacions al mar o a distàncies molt grans.
Amb zoom?
Alguns models no tenen un augment fix sinó que l’usuari pot augmentar més o menys els augments dins d’un marge predeterminat pel fabricant. La veritat és que costa trobar gaire utilitat al zoom en uns binocles, i la qualitat òptica sempre serà millor, preu per preu i dins la mateixa marca, en uns binocles d’augment fix.
Tubulars (de sostre) o “normals” (de porro)?
Els tubulars són rectes, no fan el típic angle dels binocles tradicionals. Aquest disseny tubular comporta
una dificultat tècnica en la confecció del prisma que fa que normalment els fabriquin únicament les
marques bones. Dit això, la qualitat òptica no depèn de l’estructura dels binocles sinó de les lents. Per
tant, aquest punt pot ser útil ergonòmicament però no és determinant a l’hora de triar uns bons binocles.
Els més barats o els més cars?
Els de preu més baix segur que seran òpticament molt inferiors als de preu mig i, no cal dir-ho, als de
preu alt. La diferència és prou important com per a descartar-los d’entrada. Tenim, doncs, els de gamma
mitja i els de gamma alta. Els darrers són clarament els millors, però els millors de gamma mitja no
estan òpticament gaire per sota i en canvi l’estalvi de preu és molt considerable. Aquí ja serà la capacitat
adquisitiva la que aconselli. De tota manera, els binocles poden patir accidents, i no tindria gaire sentit
comprar els de preu realment alt si no som ornitòlegs professionals.
Altres punts a considerar.
Distància mínima d’enfocament: ens podem trobar que dos binocles amb els mateixos augments i
lluminositat tinguin una distància mínima d’enfocament molt diferent. Com més a prop puguin enfocar,
molt millor. De vegades alguns ocells es deixen aproximar molt. També ens interessa que enfoquin a
prop si mirem sargantanes o altres animals petits. Hi ha models de 8 augments que permeten enfocar a
menys d’un metre i mig.
Farciment de nitrogen. Vol dir que l’interior dels binocles és estanc i no està ple d’aire normal sinó de
nitrogen. Això té un cost, però l’avantatge que tenen és que les lents no s’entelen per dins quan fa molt
de fred.
Recobriment. Si sabeu que molt sovint fareu sortides per rocams, on hagueu de grimpar o tingueu moltes probabilitats de colpejar els binocles contra les roques, pot ser bona idea comprar-ne uns que duguin recobriment de goma.
Pupil·la de sortida i altres característiques òptiques. Hi ha diverses consideracions més que aconsellen dirigir-se a una bona botiga especialitzada en productes per al naturalista i deixar-se assessorar pels professionals que hi treballen.
Finalment, el consell més important: proveu-los abans de quedar-vos-els! Heu de provar no únicament el model triat, sinó la unitat concreta que comprareu, perquè podria passar que una unitat no estigui prou ben ajustada i dupliqui, o tingui algun altre defecte (roda d’enfoc excessivament dura de girar, o tot el contrari). Tingueu en compte que la imatge s’ha de veure nítida no únicament en el centre sinó també a les vores.
Com fer un bon ús dels binocles
Dur-los sempre penjats amb la corretja.
Els binocles duen una corretja per tal de penjar-los al coll i evitar caigudes accidentals. Hi ha un accessori molt recomanable, adaptable a tots els models, que permet portar-los penjats de les espatlles (com una motxilla). Això evita notar el pes del binocles al coll, que al llarg de les hores acaba essent molt molest
Obrir-los a l’angle convenient.
Els binocles són articulats de manera que cada meitat es pot separar més o menys de l’altra fins que els
dos oculars coincideixin amb la separació que tenim entre els dos ulls, i d’aquesta manera ens permeten
veure còmodament una sola imatge circular amb tots dos ulls alhora.
Adaptar-los a la nostra vista.
Veurem que hi ha una rodeta central que serveix per a enfocar els binocles, i també hi ha d’haver un dels dos oculars giratori, mentre que l’altre és fix. Per a graduar els binocles a la nostra vista hem de plantar-nos en un punt des del qual es pugui veure bé algun objecte proper amb alguna textura detallada (una roca, un tronc d’arbre, una paret de maons…). Mirant únicament per l’ull corresponent a l’ocular fix, mourem la rodeta central d’enfocament fins que l’objecte texturat de referència es vegi amb el màxim detall possible.
A continuació, des del mateix punt i sense moure més la rodeta central d’enfocament, mirarem el mateix objecte texturat únicament amb l’altre ull, el corresponent a l’ocular giratori, i anirem girant aquest ocular en un o altre sentit fins que aconseguim veure també el màxim detall
possible.
En aquest punt, els binocles estaran graduats a la nostra vista i a partir d’ara només haurem de mirar amb tots dos ulls allà on calgui i enfocar girant la rodeta central. Les
marques de referència que acostuma a tenir l’ocular giratori ens permetran comprovar fàcilment si el
continuem tenint graduat durant tota la jornada d’observació (és fàcil que amb l’ús es giri accidentalment
l’ocular).
Ara ja només falta mirar algun ocell o altre punt d’interès, a ull nu, posar-nos els binocles davant dels ulls i mantenir-los tan immòbils com puguem. Si no veiem el punt d’interès dins del camp de visió dels binocles, no els hem de moure fins a trobar-lo, perquè normalment no ens en sortirem. El procediment és abaixar-los, tornar a localitzar el nostre objectiu a ull nu, i repetir l’operació de posar-nos els binocles al davant. Amb un mínim de pràctica trobarem gairebé sempre el nostre objectiu a la primera. Podem practicar això mirant coloms o pardals des de la finestra o en un parc proper. Quan ja ens surti bé, provarem de localitzar ocells en vol (falciots, orenetes, gavines).
Manteniment
- Eviteu els cops.
Un cop prou fort podria desplaçar algun element intern i fer que els binocles dupliquin. Durant el
transport i quan els deseu a casa, convé que els dugueu sempre dins la seva funda.
- Eviteu la sorra i altres agents externs.
Alguns binocles resisteixen la pluja, altres no. En qualsevol cas, sempre és millor intentar que es
mantinguin tan nets com es pugui. El més important és evitar que entri sorra dins les parts mòbils, i
també que es ralli l’òptica.
Si s’ha embrutat alguna lent, primer cal eliminar tot rastre de sorra i pols amb un pinzell suau de pèl
natural, tal com es fa amb les càmeres de fotografia. A continuació es pot netejar la lent amb una
camussa de netejar ulleres.
- Eviteu l’aigua salada.
La sal del mar és molt corrosiva. Hem d’evitar que es mullin amb l’aigua salada. Si som a la costa, ens
hem de resguardar tant com sigui possible del vent que pugui transportar aerosols salats cap als
binocles. Després d’un dia d’observació al mar, aniria bé repassar els binocles amb un cotó humit
d’aigua destil·lada o aigua poc mineralitzada per tal de retirar tota la sal que hi hagués pogut quedar.
- És bona idea posar una bosseta de gel dessecant (gel de sílice) dins la funda dels binocles.
L’òptica emmagatzemada molt de temps en una habitació humida pot desenvolupar fongs. Si els fongs
apareixen dins de les lents, haurem de portar els binocles al taller de reparació.
