Clau d’identificació dels ocells catalans

Aquesta clau és un ajut per a arribar a la família o grup d’espècies al qual pertany l’ocell que has observat. Només en alguns casos arriba a l’espècie concreta. Serveix, doncs, per a escurçar el temps de cerca i anar directament a les làmines rellevants quan estàs fent ús d’una guia de camp per primera vegada. Val per a totes les espècies autòctones habituals de l’ornitofauna pròpiament catalana, però pot no servir per a alguna espècie accidental o introduïda.

Els grups considerats segueixen la nomenclatura de la 3a edició (2018) de la guia Estrada et al. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Lynx Edicions.

Instruccions d´ús:

Cal llegir atentament la primera opció. Si és incompatible amb l’observació, o si no s’ofereix cap alternativa, cal seguir llegint l’opció següent. Tingues en compte que quan diem, per exemple, “sovint té els flancs barrats”, el fet que no els tingui barrats no invalida aquest grup, perquè en tal cas diríem “té els flancs barrats”. Quan una opció que s’ajusta a l’observació remet a un número, cal saltar directament fins aquell número. Amb aquest procediment arribarem a la família taxonòmica de l’ocell observat o, en alguns casos, a l’espècie concreta o bé a un grup de famílies molt similars. La imatge que acompanya alguns textos és un exemple que compleix les característiques d’aquell grup, però en altres detalls pot ser diferent de l’espècie o plomatge que estàs buscant. Només caldrà consultar les làmines corresponents a la guia de camp que tinguis per tal d’acabar de trobar l’espècie que has vist.

Per a l’ús d’aquesta clau considerarem que una cua de llargada mitjana correspon a les proporcions de cua que presenta un colom o un pardal. Cua curta o cua llarga s’entendrà a partir d’aquest patró. Per a la llargada de les potes, unes potes mitjanes corresponen a les del pardal, un colom té les potes curtes.

Per a tenir una idea de les mides, un pardal fa 15 cm, una merla, 24,5 cm, i un colom roquer (el típic de ciutat), 33 cm.

Quan parlem d’ocells molt voladors volem dir aquells ocells que passen una gran part del seu temps volant, com per exemple alguns rapinyaires, gavines, orenetes…

Per a simplificar, aquesta clau només s’ocupa dels caràcters visibles en vol per als ocells molt voladors, o en repòs per a la resta d’espècies. En alguns casos en què era convenient s’han inclòs totes dues vies.

Donat que la majoria d’observadors veureu majoritàriament ocells passeriformes, quan comencis a tenir un mínim d’experiència pots saltar directament a la introducció als passeriformes, just després de l’entrada número 29, si estàs segur que l’ocell que has vist no és una merla d’aigua i no pertany a cap dels grups anteriors al punt 29.

CLAU

Ocell més aviat petit, 18 cm, però corpulent i rodanxó, cuacurt, amb bec d’insectívor. L’adult té el plomatge molt contrastat: molt fosc, però gola i pit blancs. Jove molt més gris. Sovint fa un característic moviment ràpid d’ajupir-se i tornar a la postura normal. Entra a l’aigua i es capbussa. Vol rasant veloç amb batre d’ales molt ràpid. Típic de torrents de muntanya i rius nets.

Ocell petit, 16,5 cm. Cap molt gros amb bec llarg, fort i agut. Cua molt curta. Color molt vistós: dors blau i verdós, ventre taronjat. Es capbussa deixant-se caure en picat per a capturar petits animals aquàtics. Volt baix veloç, amb batre d’ales molt ràpid. Viu en ambients aquàtics.

Ocell nedador o capbussador. 1

Ocell aparentment no nedador ni capbussador. 5

Més o menys semblant a una gavina. 5

Diferent. 2

Gràcil, més aviat petit, 18-22 cm. Bec recte, llarg i fi. Coll parcialment o totalment rogenc, o bé amb cara i coll blanquinosos i una taca negra que emmascara l’ull. Sovint neden amb el coll estirat i una mica inclinat endavant. De moviments nerviosos, fan un capcineg mentre neden.

Escolopàcids

Marí. Mitjà, 30-38 cm. Capbussador. Color i silueta molt característics: coll curt, cuacurt. Parts superiors negres i blanc per sota, com un petit pingüí. Poc volador, vola arran d’aigua a base de batre molt ràpidament les ales petites i estretes.

Àlcids

Mitjà o gros, 25-91 cm. Capbussador. Coll mitjà o llarg. Bec recte i agut, més o menys amb forma de daga. Color predominant bru o negrós, de vegades amb extenses marques de color castany. Vol aparentment forçat, amb silueta característica: coll prominent i peus que sobresurten darrera de la molt curta cua. Ales estretes, de vegades amb marques blanques. 3

Diferent. 4

Mitjà, 38 cm o menys. Perfil característic, sovint amb les plomes de la “popa” molt estarrufades. Aparentment sense cua.

Podicipèdids

De 51 cm o menys. Capbussador. Coll llarg i prim. Aparentment sense cua. Zona occipital angulada i sovint crestada o amb insinuació de cresta.

Podicipèdids

Gros, 53 cm o més. Marí. Capbussador. Flotació escassa. Coll mitjà, robust. Zona occipital ben arrodonida. Cua molt curta.

Gàvids

De mitjà a molt gros, 34-160 cm. Flotació més aviat alta (no tant en les espècies capbussadores de la família). Cap més o menys arrodonit i bec típic d’ànec. Colororació general molt variable, sovint amb dimorfisme sexual molt accentuat. Els ocells d’aquest grup són bons voladors i sovint molt gregaris.

Anàtids

Gros, 51-66 cm. Capbussador. Aspecte d’ànec però amb bec més llarg i prim, però no punxegut. Coloració general gris amb cap marró i gola blanca, o bé contrastadament blanca, negra i grisa, amb cap fosc. Bon volador, presenta taques blanques destacades a les ales.

Anàtids

Gros, 65-100 cm. Capbussador. Flotació molt escassa. Bec més aviat llarg i recte, però no punxegut, amb més o menys pell groga a la base. Coll mitjà, més prim que el dels gàvids (calàbries). Pot tenir una cresta al front. Cua ben visible. Plomatge predominantment negre o marró.

Falacrocoràcids

Mitjà o gros, 27-50 cm. Flotabilitat elevada o més aviat elevada, plomes blanques sota la curta cua, o bé plomatge negre.

Mitjà, 28 cm. Bec llarg i fi, lleugerament corbat. Marró per sobre, amb taques fosques.

Ràl·lids

Mitjà o gros, 32-50 cm. Bec perllongat en un escudet frontal.

Ràl·lids

Marí i volador, o bé ocell més o menys semblant a una gavina. 6

Diferent. 7

De mitjà a molt gros, 34-160 cm. Bec d`ànec. Coll més o menys llarg, estirat en vol. Cua curta (però les dues plomes centrals es poden perllongar en forma d’agulla en alguna espècie). Potes curtes. Aspecte pesat, però vol directe i potent, amb batecs d’ales relativament ràpids, sobretot en les espècies més petites. Sovint tenen un mirallet tornasolat o altres marques vistoses a l’ala.

Anàtids

Gros, 65-100 cm. Predominantment negre o marró. Bec més aviat llarg i recte, però no punxegut, amb més o menys pell groga a la base. Silueta característica: ales amples, coll prominent i cua mitjana; pot recordar la d’una oca però amb la cua més llarga. Vol batut directe, sovint en formació de V o en filera, alabatre generalment menys apressat que el dels ànecs. Plana poc.

Falacrocoràcids

Petit o més aviat petit, 14-22 cm. Estrictament marí. Coloració general negrosa amb blanc en el carpó i sovint alguna banda pàl·lida a través de l’ala. Front molt alt i bec petit. Voletegen sobre les ones amb un alabatre ràpid alternat amb alguna planada.

Hidrobàtids

Gros o mitjà, 28-56 cm. Estrictament marí. Molt volador, de silueta característica: cua curta, però el cos es veu allargat per la seva forma fusiforme, cap prominent i bec de forma característica. Ales estretes i llargues. Vol veloç i baix, generalment rasant. Alterna planades amb alabatre més o menys ràpid.

Procel·làrids

Molt gros, 92 cm. Estrictament marí. Silueta de vol molt característica: ales llargues, estretes i rectes, que formen una creu amb el cap i la cua, força prominents. Plomatge contrastat, blanc i negre, o bé bru més o menys uniforme. Vol recte, relaxat, sovint alt, amb alabatre poc profund. Captura peixos fent una capbussada profunda després d’un picat espectacular.

Mitjà o gros, 46-66 cm. Ales (i de vegades també la cua) molt punxegudes. Predominantment marró, almenys per damunt i a les ales, excepte per unes marques blanques contrastades, conspícues en vol, a la base de les primàries. Vol àgil i ràpid. Persegueixen gavines i xatracs per a prendre’ls la pesca (atenció perquè les gavines joves, sovint també marrons, roben peixos als ocells marins igualment).

Estercoràrids

Mitjà o gros, 25-78 cm. Bec mitjà, sovint fort i tirant a aplanat lateralment. Ales llargues més aviat estretes mantingudes característicament flexionades i una mica arquejades durant el vol. Cua més aviat curta i quadrada. Cap tirant a prominent. Color general des de gris molt pàl·lid a negrós per damunt, blanc per sota, amb disseny específic a l’ala. Algunes espècies petites d’aquesta família poden tenir el cap negre. Jove parcialment o totalment jaspiat de bru. Sovint es pot veure aturat a l’aigua. Espècies gregàries, de vegades volen en formació. Es poden veure també terra endins, sobretot prop de rius i abocadors d’escombraries.

Làrids

Mitjà o gros, 20-54 cm. Molt volador. Similar als làrids però amb el bec molt agut, mitjà o llarg, sovint prim. Ales punxegudes i cua escotada, o bé ales més llargues, estretes i punxegudes, i cua forcada. Color predominant des de blanc fins a gris fosc. Vol molt lleuger, boiant, amb les ales sovint força flexionades. Sobrevolen la costa o les aigües interiors a poca alçària, sovint patrullen repetidament una mateixa zona, típicament amb el bec apuntant avall. Capturen l’aliment després d’un picat rasant o d’una capbussada superficial.

Estèrnids

De mitjà a molt gros, 34-160 cm. Bec típic d’ànec. Coll més o menys llarg, estirat en vol. Cua curta (malgrat que les rectrius centrals poden perllongar-se en forma d’agulla en algunes espècies). Potes curtes. D’aspecte pesat però amb vol directe i potent, bat les ales relativament ràpid (sobretot les espècies nenys grans). Sovint amb un mirallet o altres marques vistoses a les ales.

Anàtids

Mitjà, 35 cm. Molt rodanxó, amb ales amples. Bec molt llarg, fi. Disseny complex, molt críptic, amb colors ant, castany i negre. Vist en el sòl del bosc, o bé en vol gairebé sempre durant el crepuscle.

Amb potes molt llargues, o més aviat llargues i primes. 8

Diferent. 17

Més aviat gros, o gros, 40-65 cm. Bec molt llarg i corbat. 9

Diferent 10

Color general negrós o castany fosc. Vola amb el coll estirat.

Tresquiornítids

Color general bru grisós, més pàl·lid per sota, amb llunes i llistes fosques.

Escolopàcids

De mitjà a molt gros, 33-100 cm. Coll llarg o molt llarg, però pot estar replegat sobre les espatlles. Bec recte, llarg i sovint fort, molt agut, amb forma de daga. Color variable, el plomatge pot ser tot blanc. Vol lent, amb ales amples i arrodonides que manté característicament arquejades, i els peus sobresurten més o menys visiblement més enllà de la curta cua. El coll es manté replegat durant el vol.

Ardeids

80-145 cm. Coll llarg. En vol, duu el coll estirat, i les potes sobresurten clarament més enllà de la curta cua. 11

Diferent. 12

80-90 cm. Bec molt llarg amb forma d’espàtula. Plomatge majoritàriament blanc.

Molt gros, esvelt, 115-130 cm. Color predominant gris o marró grisenc. Bec més aviat llarg i agut. Sovint vola en formació tot emetent veus potents molt característiques.

Grua

Molt gros, 95-115 cm. Bec cònic molt llarg, vermell en l’adult. Ales amples netament digitades. Bon planador.

Cicònids

Molt gros i molt esvelt, 125-145 cm. Coll i potes desproporcionadament llargs. Bec inconfusible, que fa un angle corbat bruscament cap avall. Color predominant blanc rosat o gris brunenc. En vol, l’adult mostra un contrast molt vistós de negre i vermell a les ales.

Fenicoptèrids

Terrestre, gros o molt gros, 40-105 cm. Coll mitjà o llarg, bec recte i fort però mai molt llarg. Color general terrós per damunt, blanquinós per dessota. Grans taques o, almenys, algunes marques blanques a les ales. Trobat en secans oberts o bé en maresmes. 13

Diferent. 14

Més aviat esvelt, 40-44 cm. Bec groc amb punta negra. Ulls grossos. Marca blanquinosa contrastada a través de l’ala.

Corpulent, 40-105 cm. En vol mostra gran proporció de blanc a l’lala, que és ampla i amb l’extrem digitat.

Otídids

Mitjà, 35-46 cm. Bec llarg. Plomatge contrastat, blanc i negre (vegeu també el tètol cuanegre). 15

Diferent. 16

Relativament robust. Bec vermell. Potes de color vermell rosat, no molt llargues.

Bec molt fi i llarg, recte o característicament corbat cap amunt. Potes molt llargues, de color gris blavós, o bé vermelles i extraordinàriament llargues.

Recurviròstrids

Petit o mitjà, 12-44 cm. Bec de més aviat llarg fins a molt llarg, de forma variable però sempre afinat progressivament cap a la punta. Potes mitjanes o llargues, gairebé sempre primes. llargada de coll molt variable. Conducta inquieta, amb moviments ràpids. Cerca aliment en llocs fangosos o humits, sovint enfonsant el bec profundament al sòl.

Escolopàcids

Petit o mitjà, 14-31 cm. Bec més aviat curt i no molt fi, de forma comparable al dels coloms. Potes mitjanes o més aviat llargues, primes. Coll generalment curt o mitjà. Fan corredisses mentre cerquen menjar en riberes o prats.

Caràdrids

Molt volador. Estival (però una espècie, el roquerol, es veu tot l’any). Petit o mitjà, 12-29 cm. Ales molt llargues o més aviat llargues, punxegudes. Capturen insectes al vol. 18

Diferent. 19

28 cm. Bec negre, llarg i una mica corbat. Ocell molt vistós i multicolor, d’aspecte “tropical”. Volt molt lleuger, alterna alabatre profund amb planades. Posa sovint en cables i pals. Veu inconfusible.

25,5 cm. Cua profundament forcada i ales fosques per sota. Color dorsal terrós. Disseny facial característic.

22 cm o menys. Dors predominantment marró o negre.

a) Cos fusiforme i ales extraordinàriament llargues i punxegudes, corbades en forma de dalla o de falç. Cua forcada o profundament escotada, que sembla estreta i punxeguda quan està plegada. Vol molt veloç, amb alternança d’alabatre ràpid i planades més o menys perllongades.

Apòdids

b) Ales no tan llargues, menys rígides i més amples que les dels falciots. Ventre sempre més pàl·lid que el dors. Vol ràpid, amb notables canvis de ritme. Alabatre una mica més profund que el dels falciots.

Hirundínids

Ocell vist grimpant amb facilitat per superfícies verticals (troncs o roques) mentre cerca aliment. 20

Diferent. 21

Ocell que grimpa per parets rocoses. Petit, 16 cm. Bec força llarg i fi, lleugerament corbat. Ales amples i arrodonides, que obre i tanca sovint, amb vistoses marques vermelles i blanques. Vol com de papallona, semblant al de la puput.

Ocell que grimpa per troncs d’arbres.

a) Molt petit, 12,5 cm. Bec fi i delicat, corbat. Color general marró com d’escorça, críptic. Recolza en la cua mentre grimpa.

Cèrtids

b) Diferent, amb bec recte, fort i més o menys agut.

b.1) Petit, 14 cm. Dors gris blavós, característica línia negra que emmascara l’ull. Grimpa en totes direccions sense recolzar sobre la cua.

Pica-soques

b.2) Petit o mitjà, 14-33 cm. Color predominant verdós, o bé contrastadament blanc i negre, sovint amb alguna part vermella. Recolzen en la cua mentre grimpen. Vol característic, molt ondulat, alterna alabatre amb moments d’ales plegades.

Pícids

b.3) Gros, 46 cm. Amb les característiques del darrer grup (pícids) però de plomatge quasi enterament negre.

Picot negre

Diferent. 21

Petit, 16,5 cm. Principalment estival. Bec fort, recte i agut (com de pícid). Color general bru, amb disseny complex, molt críptic. Pot grimpar pels troncs. Típic de boscs o zones més o menys arbrades.

Colltort

Molt petit, 14,5 cm o menys (com un pardal o més petit). 33

Mitjà, 26-42 cm. Com un colom o d’aspecte més o menys semblant. Compacte. Bec de curt a mitjà. Potes curtes. Cua mitjana. Vol directe i potent. 22

Diferent. 23

Ocell estepari. 31-39 cm. Bec cònic, força curt. Dors amb dibuix complex. Gola i pit amb un dibuix peculiar, amb zones de diferents colors delimitades per collarets negres. Vol regular, semblant al dels coloms, però amb ales i cua ben punxegudes, i sovint acompanyat d’un reclam molt característic.

Pteròclids (vegeu també la perdiu de mar)

26-42 cm. Bec típic de colom, engruixit a la base. Color predominantment gris, o bé de tons sorrencs i amb marques blanques a l’extrem de la cua. El color és molt variable en el cas dels coloms de ciutat i domèstics. Vol potent, amb alabatre profund.

Colúmbids

Mitjà o més aviat gros, 25-52 cm. Esvelt. Força volador. Bec curt i ganxut, de rapinyaire. Sovint amb una bigotera fosca característica davall de l’ull. Silueta de vol molt distintiva: cap poc prominent, ales punxegudes i en general llargues i esveltes, cua llarga o mitjana, força quadrada. Patrullen en vol a la cerca de preses. Vol directe i molt sovint àgil, de vegades molt veloç, plana sovint. Algunes espècies són especialistes en fer l’aleta (vol estàtic).

Falcònids

Des de mitjà fins molt gros, 28-115 cm, 60-295 cm d’envergadura alar. Força o molt volador. Bec ganxut, de rapinyaire, de vegades molt robust. Silueta de vol distintiva: cap sovint poc prominent, ales llargues o més aviat curtes però sempre amples, almenys a la base, amb les puntes sovint netament digitades. La majoria són especialistes en el vol planat, alguns poden fer l’aleta ocasionalment.

Accipítrids i pandiònids (vegeu també els estrígids)

Mitjà, 26-32 cm. Estival. Nocturn. Esvelt, amb ales i cua llargues. Bec minúscul com de falciot, però boca molt ampla. Plomatge brunenc, amb dibuix molt complex, extraordinàriament críptic. Pot tenir taques blanques a l’extrem de cua i ales. Si ens hi apropem prou s’alcen de terra (també dels camins) a l’últim moment, en un vol lleuger i silenciós. Cacen insectes al vol.

Caprimúlgids

Des de més aviat petit fins a molt gros, 19-75 cm. Predominantment nocturn. Complexió robusta i silueta característica: “sense coll”; cap rodó molt gros, amb o sense “orelles”, amb ulls grossos situats frontalment (grocs o taronjats a la majoria d’espècies); cua curta. Color general apagat, sovint críptic. 24

Diferent. 25

36 cm. Sense “orelles”. Cara amb forma de cor. Ventre blanc o cremós quasi uniforme, dors lleonat.

Ocell de ventre netament marcat, coloració general més o menys críptica.

Estrígids

De petit a molt gros, 15-87 cm. Més o menys amb aspecte de gallina. 26

Sense aspecte de gallina. 29

Mitjà o gros, 32-50 cm. Plomes blanques sota la cua, molt visibles degut al costum d’aixecar la cua a sacsejades. Sovint amb color vermell en el bec i escudet frontal.

Ràl·lids

Petit o mitjà, 17-30 cm. Cua curta. Dors marró amb llistes fosques, sovint amb barrat vertical en els flancs. Pit marró amb llunes blanques o bé pit marró cremós o gris. Vist en ambients pantanosos o en herbassars.

Ràl·lids (vegeu també els fasiànids)

Petit, 17 cm. Molt rodanxó, amb cua molt curta. Coloració general críptica: terrosa, amb dibuix complicat. Molt terrestre, vola esforçadament. Vist en herbassars i camps de cereal.

Guatlla (vegeu també ràl·lids)

Mitjà, 29-36 cm. Molt terrestre. Alça el vol de manera esforçada amb alabatre ràpid. 27

Diferent. 28

Molt rodanxó, amb cua curta. Barrat vertical en els flancs i disseny facial característic.

Fasiànids

Rodanxó. Blanc amb laterals de la cua negres, o bé amb dors predominantment gris o de to d’ant càlid, amb dibuix complicat. Ales conspícuament blanques en vol. Vist en ambient alpí.

Perdiu blanca

Gros o molt gros, 53-87 cm. Cua llarga o mitjana. Vist en bosc d’alta muntanya o bé en llocs més oberts, generalment prop d’alguna cobertura forestal.

Fasiànids i tetraònids

Mitjà, 27 cm. Inconfusible: bec fi, llarg i una mica corbat; cresta llarga i erèctil, que desplega quan està excitat. Ales amples, molt arrodonides. Dibuix molt contrastat de barres blanques i negres a les ales i cua.

Introducció als Passeriformes. Aquest grup inclou, entre altres, la majoria d’ocells que ens resulten més familiars: canari, cadernera, pardal, corb, merla, rossinyol, alosa… Són ocells terrestres (no marins), des de mínúsculs a grossos, 9-65 cm. Complexió característica “sense coll” o amb coll curt. Cap gros o més aviat gros. Bec generalment curt o mitjà. Potes no molt llargues. Els ocells “de gàbia”, de cant agradable, formen part d’aquest grup. Componen la major part de les espècies que queden per tractar en aquesta clau, però alguns dels grups que segueixen no són passeriformes.

Petit o mitjà, 17-24 cm. Cua més aviat llarga. Bec relativament fort. Coloració general marró amb fi barrat fosc, o bé amb una característica màscara negra a través dels ulls. Vist sobre arbusts espinosos o en llocs prominents, com cables elèctrics.

Lànids

Mitjà o gran, més de 19 cm. 30

19 cm o més petit. 33

24 cm. Aspecte “tropical”, de coloració viva: groc daurat amb ales i cua negres, o bé verd groguenc amb fi llistat fosc ventral. Vol ràpid, una mica ondulat. Vist momentàniament a la capçada dels arbres, sovint arbres de ribera. Emet una característica estrofa breu, molt aflautada.

Oriol

Mitjà, 26-40 cm. Bec més aviat fi però no delicat, molt lleugerament corbat. Cua llarga. Coloració predominant grisa o de color marró càlid.

Cucúlids

Mitjà o gros, 30- 65 cm. Bec fort, robust, negre, o bé menys fort i de color groc o vermell. Ales més o menys arrodonides, netament digitades en algunes espècies. Coloració general vistosa, contrastada, o bé negra. Sovint grallen. 31

Diferent. 32

Cua força llarga. Color general contrastada, blanca i negra, o bé amb ales i cua blau cel i capell negre.

Còrvids

Predominantment blau amb dors de color galeta, o bé amb carpó blanc que contrasta molt en vol amb la cua molt fosca.

Coràcids i còrvids

Negre, o gris i negre. Ales de punta més o menys arrodonida o digitada, sovint amples. Bon volador, alabatre més aviat lent, o bé plana.

Còrvids (vegeu també els túrdids i estúrnids)

Mitjà o més aviat petit, 21 cm. Postura més aviat dreta, amb cua curta. Cap grandet, amb bec recte i agut, més aviat llarg. Ales característicament triangulars, punxegudes i més aviat amples i curtes. Coloració general negra, amb o sense pintes clares, o bé marronós prou uniforme. Vol força directe, amb alabatre més aviat ràpid i alguna planada breu. Molt gregari.

Estúrnids

Mitjà o més aviat petit, 19-27 cm. Bec com d’insectívor però més aviat robust.

Ocell de cua curta o més aviat curta. Plomatge vistós, amb cua rogenca, o bé blau grisós en el mascle, més bru amb barrat fi en la femella. Vol lleuger.

Muscicàpids (Merla blava i merla roquera)

Cua de llargada mitjana. Color general negre o marró fosc, o bé marronós per damunt i amb ventre blanquinós profusament tacat de llunes negroses.

Túrdids (vegeu també els alàudids)

11-18 cm. Típics ocells “de gàbia”, de vegades de colors vius, amb bec fort i cònic, de granívor (excepte el trencapinyes, que té un bec especial). Cua més o menys escotada. Veu molt característica.

Passèrids, fringíl·lids i emberícids.

14-19 cm. Molt caminador, desenvolupa la major part de la seva activitat a terra. 34

Diferent. 35

Sovint més o menys crestat. Bec més aviat fort, però no tan robust i generalment menys netament cònic que el dels pardals. Cua curta o mitjana. Coloració críptica: per sobre terrosa amb llistes fosques, per sota pàl·lida amb llistes o marques fosques com a mínim en el coll.

Alàudids

Gràcil. Bec fi, d’insectívor. Color general terrós i més o menys llistat i amb cua mitjana o més aviat llarga, o bé amb cua llarga o molt llarga, que sacseja sovint, i plomatge gris o olivaci, amb parts inferiors blanques o grogues. Camina o corredisses amb moviments ràpids.

Motacíl·lids (vegeu també els alàudids)

Petit o molt petit, 11-14 cm. Compacte, amb cua mitjana. Bec no gruixut però sí cònic i més aviat fort, generalment petit. Color general vistós i contrastat, almenys en el cap, que és gros i generalment amb galta blanca i gola negra, o bé amb el cap pàl·lid i generalment amb una gran màscara negra. Estudien el brancam atentament a la cerca d’aliment.

Pàrids i teixidor

Molt petit o petit, 12-16,5 cm. Cua llarga. Cerca aliment entre el brancam com els pàrids, o bé vist en el canyissar. Reclam molt característic, emès amb freqüència. 36

Diferent. 37

Rodanxó i molt petit però amb la cua molt llarga. Bec cònic molt petit. Parts superiors majorment fosques.

Ocell de canyissar amb coloració predominant cremosa o de color galeta, amb marques contrastades blanques i negres a les ales.

Des de més aviat petit fins a minúscul, amb típic bec d’insectívor.

Minúscul, 9,5 cm. Molt rodanxó. Color predominant marronós amb barrat fosc. Cua curta que acostuma a dur ben dreta cap amunt.

Petit, generalment de 13-14 cm. Estival. Amb alguna marca blanca a les ales o bé de coloració general bruna o grisenca. Captura insectes durant el vol, que sol ser breu però lleuger i àgil. Solen posar en llocs prominents.

Muscicàpids (papamosques i mastegatatxes)

Petit, 14,5-18 cm. Bec d’insectívor, però no molt fi. Cap gris força uniforme. Llistes fosques dorsals i, més difuses, en els flancs. S’acostuma a veure sobre alguna roca, sobre un arbust, o bé a terra, sovint en camins forestals.

Prunèl·lids

Petit o molt petit, 12.5-18 cm. En general amb colors vius, o amb marques blanques vistoses, o bé amb cua totalment o parcialment rogenca. Sovint posa sobre roques, a terra, o en llocs prominents de la vegetació, pals o filat elèctric. Cant sovint agradable i melodiós.

Muscicàpids (vegeu també el rossinyol bord, els acrocefàlids, el tallarol de casquet i el tallarol gros)

De minúscul a petit (però una espècie, el balquer, fa 19 cm). Aspecte delicat amb bec generalment fi i fins i tot d’aparença dèbil. Actiu i de moviments nerviosos. Vist dins de vegetació densa o en herbassars, canyissars i jonqueres, rarament a terra.

Sílvids, regúlids, fil·loscòpids, acrocefàlids, locustèl·lids, trist i rossinyol bord