Sortida feta en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, dirigida als participants en el programa de VxL i als alumnes dels cursos de català del CNL de Barcelona.
Detalls de la sortida
Meteorologia: Dia ennuvolat, assolellat cap al migdia. Brisa. Temperatura suau.
Resum: Sortida matinal. Comencem a les 8.00 h i acabem cap a les 12.30. Ens trobem davant el Santuari del Coll, i anem planejant pel carrer del Portell fins el Mirador de Joan Sales, on hi ha una bona vista de la ciutat. Des d’allà ja entrem als camins del parc, que actualment són una pineda amb algunes alzines i també algunes oliveres i altres arbres típics de conreu, com garrofers i ametllers, restes d’antigues masies ja abandonades. El mirador d’Ignasi de Lecea completa novament les vistes de la ciutat. Al començament trobem força soroll perquè coincideix que en el camp de futbol proper fan una celebració amb megafonia i música, però un cop anem pujant pel turó, cap a la part més oberta, les condicions d’audició milloren. La sortida comença a ser força productiva ja en el mateix carrer del Portell, on veiem coloms roquers, tudons, estornells, garses i diversos ocells petits com ara tallarols i mosquiters, i destaca una parella de puputs ben vista. També des d’aquest carrer ja tenim bones observacions de gavià aturat en algun terrat, i veiem un xoriguer sobrevolant la zona del Santuari. A la part del turó del Carmel trobem roquerols, ballesters, bruels, raspinells, i alguns altres ocellets forestals, amb un parell d’espècies exòtiques prou ben vistes: bec de corall senegalès i aratinga mitrada. A la part alta del turó ens aturem a fer la llista d’espècies detectades i retornem cap al punt de trobada. Es troben a faltar el gafarró i la cadernera, que haurien de ser freqüents en aquest parc.
La part del turó té força vegetació natural típica d’aquest hàbitat i zona, amb albellatge, seder, fonoll, i una bona llista més de plantes típiques de zona mediterrània oberta i assolellada, així com arbres i arbusts típics dels boscos d’alzines i pins. També hi ha afloraments rocosos i no és mal lloc per buscar rèptils, però no en veiem.
Els assistents fan preguntes i mostren interès, i tenen ocasió de practicar la conversa, sobretot al final de la sortida, quan fem una parada per comentar d’on ve cadascú i com ha anat la sessió.
Com és habitual, cal agrair al Jordi Font les fotografies que il·lustren el present resum. Es nota que ens acompanya sempre perquè ja coneix una colla d’ocells més que el primer dia que va venir.
Espècies observades:
OCELLS
Ballester (Tachymarptis melba), un petit grupet sobrevola insistentment la part est del turó.
Colom roquer (Columba livia), abundant.
Tudó (Columba palumbus), freqüent.
Tórtora turca (Streptopelia decaocto), poques, per terrats i antenes.
Gavià (Larus michahellis), diversos exemplars aturats en terrats. Un d’ells aparentment amb un ham clavat al bec.
Puput (Upupa epops), 1 parell d’exemplars junts, ben vistos, en el talús de l’escola.
Xoriguer (Falco tinnunculus), 1 en vol, una mica lluny.
Aratinga mitrada (Psittacara mitratus), un grupet menjant lledons en el parc.
Garsa (Pica pica), abundant.
Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus), freqüent.
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), freqüent.
Mallerenga carbonera (Parus major), 1.
Roquerol (Ptyonoprogne rupestris), alguns exemplars sobrevolen la part alta del turó.
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), 1 petit estol als arbres del parc, prou ben vist i fins i tot fotografiat per un dels assistents.
Mosquiter (Phylloscopus collybita), alguns exemplars pels arbres, no prou ben vistos per descartar que algun fos el mosquiter de passa.
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), sentit alguna vegada.
Tallarol capnegre (Curruca melanocephala), abundant, sentit sovint a diversos punts.
Bruel (Regulus ignicapilla), alguns als arbres.
Raspinell (Certhia brachydactyla), sentit un exemplar cantant a la pineda.
Estornell (Sturnus vulgaris), alguns en antenes i arbres.
Merla (Turdus merula), dues o tres pels jardins de les cases a peu de turó.
Pit-roig (Erithacus rubecula), es va sentint sovint però no el veiem, tot i que és un ocell prou refiat.
Pardal (Passer domesticus), freqüent a les cases.
Bec de corall senegalès (Estrilda astrild), un petit estol alimentant-se a l’herbassar del turó.
Pinsà (Fringilla coelebs), alguns en vol.
