Detalls de la sortida
Jornada dedicada a la captura i anellatge científic d’ocells gràcies a la col·laboració d’Arnau Bonan, ornitòleg professional, que ha fet d’anellador i ens ha explicat la metodologia seguida en aquesta modalitat d’investigació. En conjunt, ha estat una sortida molt diferent de les habituals, i amb molts elements novedosos d’interès.
Grup: Aquesta vegada el grup era més nombrós que de costum, però no hi ha hagut cap problema per seguir les explicacions i poder-se fer una idea de com es fa a la pràctica aquest mètode d’estudi científic. Les edats dels participants també han sigut més variades, i els més joves ho han gaudit especialment.. En diversos moments es varen fer 2 subgrups. Agraïm especialment la generosa col·laboració de la Llum, propietària de la finca, per haver-nos permès fer-hi l’activitat. Igualment agraïm la col·laboració de la Pepita Pla, la Marta Puig i l’Arnau Jutglar, que ens han proporcionat les fotografies que acompanyen aquest resum.
Meteorologia: La climatologia, suau, amb vent dèbil, i cobertura variable entre tapat a primera hora i ben assolellat des del migdia aproximadament, ha ajudat a poder fer l’activitat sense problemes. Durant les hores assolellades els pinsans s’han animat molt i és quan se n’han capturat més. A mitja tarda pràcticament han deixat de caure ocells i ja hem començat a plegar i recollir xarxes.
Horari i ruta: Des de les 8.00 fins aproximadament les 17 h. No hem fet excursió de prospecció sinó que ens hem limitat a revisar les xarxes disponibles una vegada cada hora de rellotge, treure els ocells capturats i marcar-los, prendre les mesures biomètriques i alliberar-los immediatament. El radi d’acció ha estat un oliverar envoltat d’alguns roures, alzines i bardisses. Mentre s’anellaven els ocells o durant el temps d’espera fins la següent revisió de xarxes ho hem aprofitat per explicar l’estudi de les migracions mitjançant anellatge, detalls sobre estratègies de migració, mètodes segurs de trampeig d’ocells, eines bàsiques de l’anellador (guies especialitzades, estris de mesura), a qui cal comunicar la troballa d’un ocell antellat…
A destacar: La quantitat d’ocells capturada ha estat força notable, amb un total de 80 individus de 11 espècies. El més nombrós ha estat el pinsà, amb 40 individus capturats, seguit del tallarol de casquet, amb un total de 12.
RESUM D’INDIVIDUS ANELLATS, PER ESPÈCIE:
Raspinell, 2
Tallarol capnegre, 2
Tallarol de casquet, 12
Bruel, 1
Pit-roig, 6
Cotxa fumada, 4
Mellerenga blava, 2
Mallerenga carbonera, 7
Estornell (comú), 3
Pardal (comú), 1
Pinsà, 40
Llista d’espècies detectades
OCELLS
Faisà, Phasianus colchicus. 1 mascle sentit i vist a pocs metres de l’era on es feia l’anellatge.
Aligot, Buteo buteo. 1 ben vist, sobrevolant la zona de la riera.
Picot verd, Picus viridis. Sentit diverses vegades.
Picot garser petit, Dryobates minor. 1 sentit.
Roquerol, Ptyonoprogne rupestris. 1 sobrevolant la finca.
Cotoliu, Lullula arborea. 1 petit estol sobrevolant les oliveres a mitja alçada.
Titella, Anthus pratensis. Alguns sentits a l’oliverar.
Cuereta blanca, Motacilla alba. Alguna volant prop de la masia.
Tord, Turdus philomelos. Sentits cantant a primeríssima hora, i alguns reclams de vol, a l’oliverar o rodalia.
Tallarol capnegre, Curruca melanocephala. Sentit algunes vegades a les bardisses.
Tallarol de casquet, Sylvia atricapilla. Sentit diverses vegades.
Bruel, Regulus ignicapilla. Capturat un exemplar.
Pit-roig, Erithacus rubecula. Vistos i sentits diversos exemplars.
Cotxa fumada, Phonicurus ochruros. Vistos i sentits.
Mallerenga blava, Cyanistes caeruleus. Vistos i sentits, un d’ells a l’arbret immediatament al costat de la taula el s’estava anellant.
Mallerenga carbonera, Parus major. Sentit freqüentment, i vist.
Mallerenga emplomallada, Lophophanes cristatus. 1 vist a l’arbret al costat de la taula de l’anellador.
Raspinell, Certhia brachydactyla.
Estornell, Sturnus vulgaris. Abundant.
Bec de corall senegalès, Estrilda troglodytes. Vist i sentit un petit estol que s’atura una estona en uns arbusts propers a l’era.
Pardal, Passer domesticus. Alguns a la teulada de la masia.
Pardal xarrec, Passer montanus. Algun sentit en vol.
Pinsà, Fringilla coelebs. Pocs a primera hora, però abundant durant les hores més assolellades.
Gratapalles, Emberiza cirlus. Sentits cants algunes vegades, en els arbres del marge de l’oliverar.
AMFIBIS
Gripauet o granoteta de punts, Pelodytes punctatus. Durant la tarda del dia anterior a la sortida, en el mateix lloc on hi havia les xarxes, es va sentir algunes vegades més d’un exemplar.
Fotografies de la jornada
© Arnau Jutglar
El grup, atent a les explicacions de l’Arnau Bonan. A la taula hi tenim els estris bàsics de l’anellador: guies especialitzades de determinació d’espècies, edats i sexes; diversos models d’anelles dels diàmetres adients; alicates d’anellador; regles i bàscula; fulls de recollida de les dades obtingudes. Darrera l’anellador tenim una de les bosses de roba per al transport d’ocells, on esperen els capturats amb més tranquil·litat perquè no ens veuen.
A cada batuda es detecten i extreuen els ocells que han quedat atrapats a la xarxa vertical, únic mètode de captura que vàrem fer servir. En aquest cas, un pit-roig i un tallarol de casquet.
S’atrapen ocells comuns però que sovint costen una mica de veure al camp, com aquest raspinell.
L’únic bruel capturat.
L’Arnau estudiant la situació abans d’extreure la mallerenga carbonera. El primer pas és determinar per quina banda de la xarxa ha entrat l’ocell i en quantes bosses s’ha enredat.
Extreure un bruel, l’ocell més petit d’Europa, requereix molta cura.
Un cop a la taula de treball, el primer pas és identificar l’ocell i anellar-lo. En aquest cas un estornell (comú).
L’anella ha de quedar baldera i ben tancada.
L’ocell en mà dóna l’oportunitat de comprovar detalls de plomatge importants per a determinar l’edat i sexe de l’ocell, avaluar si està mudant, etc. Si l’ocell està mudant es pot aprofitar per complimentar una fitxa de muda prevista per a l’ocasió.
S’aprofita per a determinar la condició física amb la mesura del desenvolupament de la musculatura pectoral, així com comprovar quina quantitat de greix té.
A banda del pes, també es pren nota de la llargada de l’ala com a mesura rutinària, acompanyada de la llargada de la tercera primària, i de vegades d’altres mesures com ara la longitud de la cua, el gruix i la llargada del bec i fins i tot la llargada de l’ungla del dit posterior, si l’objectiu de l’estudi ho requereix.
Quan l’ocell és a punt per a ser alliberat, a criteri de l’anellador es pot esperar un moment per retratar-lo. Amb aquesta finalitat s’el subjecta pels tarsos i les tíbies simultàniament. En aquest cas, el bruel, ja anellat.
Tallarol de casquet i tallarol capnegre, mascles. Entre diverses diferències més, el tallarol de casquet no té blanc a la cua.
L’ocell en mà permet apreciar bé detalls com per exemple l’anell ocular (plometes) i l’anell orbital (pell nua) vermellosos que envolten l’ull del tallarol capnegre.
Un altre cas on el dimorfisme sexual és molt evident: pinsans, mascle i femella.
Cotxa fumada i mallerenga blava.
Plegant les xarxes, just a bans de desmuntar-les i donar la jornada per acabada.
